ESP

 

Daregall utiliza la pintura como catarsis, parte de una base profesional en el campo de las artes visuales, principalmente vídeo y fotografía digital, durante todos estos años explora su vertiente más creativa hasta llegar a las artes plásticas. Su obra esta centrada en explorar un lenguaje estético a través de un dialogo directo con el espectador en forma de retratos o situaciones extremas, ya sean políticos, futbolistas, devotos religiosos, boxeadores, músicos o del cine entre otros. Los dos últimos años los retratos lo protagonizan humanos con cabeza de liebre, animales con orejas largas y boca pequeña que actúan metafóricamente como persones educadas para escuchar y callar hasta que se rebelan de alguna u otra manera.

Así, la composición de su obra no se basa simplemente en una virtud sino en una necesidad de aportar otra mirada de una sociedad artificial creada por la saturación de información.

 


CAT

 

Daregall utilitza la pintura com a catarsis, partint d’una base professional en el camp de les arts visuals, principalment vídeo i fotografia digital, durant tots aquets anys explora la seva vessant més creativa amb diverses tècniques fins arribar a les arts plàstiques. La seva obra esta centrada en explorar un llenguatge estètic a través d’un diàleg directe amb l’espectador en forma de retrats o situacions extremes, ja siguin de polítics, futbolistes, devots religiosos, boxejadors, músics o el cinema entre d’altres. Els dos darrers anys els retrats els protagonitzen humans amb cap de llebre, animals d’orelles llargues i boca petita que actuen metafòricament com a persones educades per escoltar i callar fins que es rebel·len d’alguna o altra manera.

Així, la composició de la seva obra no és fonamenta simplement en una virtut sinó en una necessitat d’aportar una altra mirada d’una societat artificial creada per la saturació d’informació.

 

 

 

 

 

 

 

Serie: Lucas

 

 

 


 

ESP

 

La serie del “Lucas” consta de 22 piezas en acrílico sobre tela. El perfil del protagonista fue concebido como espejo del rol que juega la generación actual, también conocida como “millenials”. El Lucas es la caracterización de ese joven que a crecido en un entorno estable y prospero pero que siente la presión de demostrar la imagen reconocida como la correcta, es un hipster de provincias que no encaja en ningún sitio. Llega a Barcelona a estudiar una carrera de nuevas tecnologías pero pronto deriva en decepción, el hecho de luchar contra lo que esperan de él hace que inicie un viaje al mundo de la noche, la fiesta, el sexo gratuito y el consumo de todo tipo de substancias, cree que puede salir cuando quiera pero la ciudad termina por devorar. La desorientación y la falta de perspectiva lo llevan a cruzar la linea roja de la justicia y el final trágico de un ultimo viaje sin retorno, delante los ojos que lo vieron crecer.

 

A través de la mirada del personaje se pretende transmitir al espectador por que algunas persones optan por este tipo de extremismo auto-destructivo, posiblemente provocado por un sentimiento de decepción y desengaño por lo que no se considera políticamente correcto.


 CAT

 

La sèrie del “Lucas” consta de 22 peces amb acrílic sobre tela. El perfil del protagonista va ser concebut com a mirall del rol que juga la generació de joves actuals, també coneguda com a “millenials”. El Lucas és la caracterització d’aquell jove que ha crescut en un entorn estable i pròsper però que sent una pressió per què demostri la imatge reconeguda com a correcta, es un hipster de províncies que no encaixa enlloc. Arriba de jove a Barcelona a estudiar una carrera de noves tecnologies però ben aviat deriva en decepció, el fet de lluitar contra el que esperen d’ell fa que inici un viatge cap el món de la nit, la festa, el sexe gratuït i el consum de tot tipus de drogues, creu que pot sortir quan vulgui però la ciutat l’acaba engolint. La desorientació i la falta de perspectiva el porten a creuar la línia vermella de la justícia i el final tràgic d’un darrer viatge sense retorn, davant els ulls dels que el van veure créixer.

 

A través de la mirada del personatge es pretén transmetre a l’espectador per que algunes persones opten per aquest tipus d’extremisme autodestructiu, possiblement provocat per un sentiment de decepció i desengany pel que no es considera políticament correcta.